Jo
sabia que aquesta tarda seria d'aquelles per escarxofar-se al sofà i beure un
xocolata ben calent i submergir-se en un bon llibre sota la manta grossa del
pare. A les tardes d'hivern sempre entra fer això, ja sigui acompanyat i
substituint el llibre per la tele o l'ordinador. Avui prefereixo informar-me de
que esta passant al carrer, agafar el meu abric més gruixut, els guants i la
bufanda i sortir a fer front al que passa fora.
L’avia acaba de trucar per avisar-me de que la tieta Àngela, (que ve a viure amb ella a Barcelona perquè no pot pagar el lloguer de l’apartament de la platja de València on vivia fins fa dos dies) ja es aquí.
Amb l’entrada al 2012 per la meva tieta tot han sigut desgràcies, el novio la va deixar, la van traslladar a una altra oficina més lluny de casa i li van reduir el sou, cosa que va provocar la pèrdua de la seva vivenda al centre del poble per retards als pagaments de la hipoteca, i per tant la mudança a l’apartament d’espai exageradament escàs a la vora de la platja que ja ni podia permetre’s, això clar, abans de que fos propietat del banc.
L’Àngela m’explica tot posant les mans prop de la llenya de casa l’avia que ho esta passant molt malament, i que igual que ella moltes persones, que la crisi que estan empitjorant els de dalt ens fot a tots, i que no els hi faria tanta gràcia que els hi reduïssin a ells el seu maleït sou més que mil eurista dels nassos.
L’avia acaba de trucar per avisar-me de que la tieta Àngela, (que ve a viure amb ella a Barcelona perquè no pot pagar el lloguer de l’apartament de la platja de València on vivia fins fa dos dies) ja es aquí.
Amb l’entrada al 2012 per la meva tieta tot han sigut desgràcies, el novio la va deixar, la van traslladar a una altra oficina més lluny de casa i li van reduir el sou, cosa que va provocar la pèrdua de la seva vivenda al centre del poble per retards als pagaments de la hipoteca, i per tant la mudança a l’apartament d’espai exageradament escàs a la vora de la platja que ja ni podia permetre’s, això clar, abans de que fos propietat del banc.
L’Àngela m’explica tot posant les mans prop de la llenya de casa l’avia que ho esta passant molt malament, i que igual que ella moltes persones, que la crisi que estan empitjorant els de dalt ens fot a tots, i que no els hi faria tanta gràcia que els hi reduïssin a ells el seu maleït sou més que mil eurista dels nassos.
