Datos personales

Mi foto
Soy lo que soy. Lo que ves, es lo que hay.

lunes, 23 de abril de 2012

Carol;Sandra

Disculpi, perdoni, gràcies... Ei! Vostè, que te un segon?  Veu aquella rosa vermella d’allà, la del fons? La necessito per fer feliç a una persona especial.
No! No es de la família, però como si ho fos, vostè només intenti que sigui el millor regal del món. Sap? No es que necessiti una flor per fer feliç a algú, es que he escoltat que avui es Sant Jordi, i com que diuen que les roses vermelles i en general les flors donen vida, volia que interpretessin aquest petit detall com si fos una dosis d’alegria i ganes de viure.
Que perquè una rosa vermella? Dons es ben clar, la llegenda explica que; ” el cavaller va matar el drac, i de la seva sang vermella i pura va sortir una preciosa rosa d’aquell mateix color”
 Que bonic, imagini que li passi alguna vegada això...!
Potser aquests finals són només veritat als contes i llegendes, quina pena.
Dons aquesta persona a la que vull regalar-li la passió d’aquesta meravellosa creació de la terra es una amiga meva, va a l’ institut amb mi, i sempre sempre esta quan ho necessito...li agraeixo moltíssim tot el que fa per mi, es la millor del món! Me l’estimo com res en aquest planeta, i ella ja ho sap.
Moltes gràcies per tot senyora, aquí té els diners quedi’s amb el canvi. Feliç Sant Jordi. 

domingo, 22 de abril de 2012

22 de Abril del 2012


Aquél hombre se plantó delante de mí con la intención de asegurarme y convencerme de que una persona entraría en mi vida para cambiarla, pero no especificó si para bien o para mal, simplemente me dio aquella indicación y se esfumó como si todo hubiese sido producto de mi imaginación. Me sentí una lunática. La verdad es que ya me daba igual lo que pasase con mi vida, ya vivía todos los días iguales que el anterior, nada me parecía interesante, solo sentía que mi cuerpo era la rama seca que se desprendía de un gran árbol lleno de luz y se desvanecía en un gran pozo oscuro y aparentemente sin fondo, que ya ni chillaba reclamando un rescate. 

viernes, 13 de abril de 2012

Bàsquet!

Un llançament de bàsquet conté molta precisió.
Per fer una cistella, ja sigui neta, o amb tauler, fa falta una exactitud de força, velocitat i direcció. L’única manera de calcular la trajectòria de la pilota es realitzant una sèrie de càlculs matemàtics exactes que ens donarien el resultat del recorregut des de les mans del jugador fins la cistella. Primer hauríem de prendre nota de les mides de la cistella(tant de l’anella com d’altura general i el tauler), la distància des d’on llençarem , mides de la pilota,  la força del vent  etc. Tot seguit, després  d’anotar els resultats finals de les operacions ens disposem a posar en pràctica a la pista la nostra investigació. Ens preparem per llançar...
Efectivament la cistella des de el tir lliure entra com estava previst.
Un altre jugador intenta amb les mateixes dades anotar dos punts amb una entrada, i com per art de màgia, la pilota rebota al tauler i entra a la cistella perfectament.
Quina meravella les matemàtiques!