De
vegades penso que tinc molta sort. Que tinc uns bons plans de vida.
Que les persones que m'envolten son de confiança i les indicades per
ajudarem en tot moment. Però de cop, PATAPOM!
Torno a la vida de veritat, No tinc gaire sort, les coses passen perquè han de passar, No tinc uns plans de vida encara, sóc massa jove, i no se que em té preparat el futur, encara que no sé si existeix. Les persones que m'envolten no sempre m'aconsellen com voldria que ho fessin, i a vegades em sento sola encara que tingui persones al meu costat. Necessito comprensió, però també el meu espai... De vegades odio estar enamorada perquè em fa ser dèbil... Necessito reflexionar sobre molts canvis que farien falta a la meva vida, canvis sobre mi mateixa, i ja ha cambiat algun petit pensament al meu cap, i crec que això només és el principi.
Torno a la vida de veritat, No tinc gaire sort, les coses passen perquè han de passar, No tinc uns plans de vida encara, sóc massa jove, i no se que em té preparat el futur, encara que no sé si existeix. Les persones que m'envolten no sempre m'aconsellen com voldria que ho fessin, i a vegades em sento sola encara que tingui persones al meu costat. Necessito comprensió, però també el meu espai... De vegades odio estar enamorada perquè em fa ser dèbil... Necessito reflexionar sobre molts canvis que farien falta a la meva vida, canvis sobre mi mateixa, i ja ha cambiat algun petit pensament al meu cap, i crec que això només és el principi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario